Verdú: vi, ceràmica negre i 600 anys de propietat del Monestir de Poblet

A menys de 10 minuts de Tàrrega i regada pel canal Segarra-Garrigues, amb un paisatge de turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres i ametllers hi trobem una petita gran població, un municipi de menys de mil habitants. Amb cinc cellers (ojooo! potser és el poble de Catalunya amb més cellers per càpica), que doten de vi de qualitat a la DO Costers del Segre. També és un dels dos únics pobles de Catalunya que treballa de forma tradicional la ceràmica negre. Si nois, fa molt de vent i estic a Verdú.

Entres al poble i sense voler caus rendit a la Plaça Major on pots aparcar, sense cap mena de problema i començar la ruta.

Plaça Major de Verdú

Aquesta plaça es troba al bell mig de la vila, d’on arrenquen tot un seguit de carrers de traçat medieval. Al centre de la plaça hi ha un passeig peatonal envoltat per arbres i una font d’aigua al·lusiva a l’escut de la població de Verdú. Al voltant d’aquest espai hi ha una àmplia zona asfaltada de pas per cotxes i finalment les cases que delimiten aquesta plaça. L’estructura de la major part d’aquestes són porticades. Aquests pòrtics però són de cronologies i tipologies diverses: n’hi ha d’embigats amb pilastres que sostenen entaulament que fan de balcons superiors a les cases, i també d’arcades de mig punt sostingudes per columnes en altres casos o bé pilastres de planta quadrada.

Només aparcar ja rebo les indicacions d’un senyor del poble: “el punt d’informació és allà”, no porto ni un minut al poble i ja se’n han adonat que sóc foraster. Sort que faig cas a aquest senyor, ja que aconsegueixo arribar al punt i m’atèn l’Àngels, que m’informa que en 15 minuts fan una visita guiada pel poble. Arribar i moldre i més, en aquests 15 minuts que l’Àngels em posa el dia del poble i de les coses per visitar en la zona. M’encanta aquest tracte tan proper que es veurà accentuat a mida que anem fent la visita. M’informa també del pas del camí ignasià per Verdú… i jo no vull dir res però m’han entrat ganes de fer-lo… i potser el faré més aviat del que em penso!

Son les 11 i som un grup nombrós a la visita que comencem pel castell de Verdú amb abans quatre apunts d’història, per conèixer una mica la importància d’aquest petit-gran poble:

  • Al seu entorn s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals.
  • La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, l’any 1055-1056
  • El primer document de Verdú que es conserva, diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la castlania de Verdú estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú.
  • Se sap que l’any 1130 Berenguer Arnau d’Anglesola ja figura com a senyor de Verdú, i que segurament l’havia rebut per herència del seu pare. Berenguer Arnau d’Anglesola va ser el pare de Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Berenguera rebé del seu pare el senyoriu de Verdú com a dot del seu casament amb Guillem II de Cervera.
  • Berenguera d’Anglesola va ser qui va otorgar la carta de població l’any 1184, i al mateix temps és qui cedeix els terrenys per construir les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. A aquest any, doncs, neix la nova vila de Verdú; prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Fins aquest moment en l’àrea urbana sols hi havia el castell i una petita església.
  • A mitjans del s. XIII es començà a construir sobre la primitiva església dedicada a sant Nicolau de Bari, un nou temple dedicat a Santa Maria, sota la influència del romànic de L'”Escola Lleidatana”.
  • Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, i Senyor de Verdú i Juneda, ha passat a la història com un personatge inquiet. Per tal de poder fer front a les despeses d’una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l’any 1203, el Castell de Verdú amb totes les seves pertinences . No podent retornar el manllevat es féu l’escriptura de venda a favor del Monestir l’any 1227. El Batlle era nomenat per Poblet, i exercia la difícil tasca moderadora entre la Vila i l’Abat.
  • Poblet que tenia amb Verdú la possessió més rica i més gran de tots els seus dominis, obtingué saborosos privilegis entre els quals destaca, pel benefici que reportava a la Vila, el dret a Fira, avui desapareguda, concedida pel Rei Pere III el Cerimoniós ,l’any 1378. Fira d’animals de peu rodó que se celebrava per St. Marc i s’allargava durant deu dies.
  • Fins a la desamortització de Mendizábal (1835) la vila es desenvolupà integrada al monestir.

Tenint una mica de noció històrica de la vila, la podem començar la visita, i ho farem amb el seu Castell. Com hem vist abans, el castell de Verdú és el nucli central al voltant del qual va anar formant-se la població del mateix nom. És una construcció de planta irregular perfectament adaptada al terreny on s’emplaça, al capdamunt del turó que corona el poble. El recinte de la fortalesa presenta una planta poligonal, i al seu interior es troben les diverses dependències del castell.

Castell de Verdú

Entrem per la porta principal i ens trobem amb el pati d’armes i ja ens topem amb l’element més antic que ens trobarem, la torre mestra. De base circular, situada al mig del pati i bastida al s. XII o a l’inici del s. XIII; d’uns 22 m d’alçada, es compartimenta en tres estances o pisos. A sota hi ha una cambra cega coberta amb una falsa cúpula que devia servir com a rebost o celler. Al pis principal també cobert amb cúpula s’hi accedia per una porta d’arc de mig punt situada a uns 8 m del sòl exterior. Dins d’aquesta estança, una porta de dimensions reduïdes dóna pas a una estreta escala de cargol per la qual es puja al pis superior, acabat en dos arcs de mig punt que suporten el terrat. Aquest queda envoltat de merlets, i a sota mateix podem veure un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta.

Castell de Verdú

No perdem el temps, i hi pugem. Quan arribem a dalt ens trobem accentuat el fort vent que ens acompanyarà durant tot el dia i que m’ha fet passar tota la setmana santa encostipat. Les vistes des de dalt no tenen desperdici, es pot apreciar perfectament el canal Segarra-Garrigues que dóna vida a la població i ens veiem envoltats d’un paisatge de cultius de cereal, vinya, oliveres i ametllers. Al fons, no massa lluny, podem apreciar Tàrrega, ciutat que Verdú va arribar a rivalitzar en població en alguns moments de la història. Ara precisament no és així.

Verdú

Baixem de la torre i podem apreciar la resta de construccions del castell que són ja més tardanes (segles XIII-XV); destaca una gran sala situada als peus de la torre, coberta per vuit arcs apuntats. Reconvertida en sala de festes per la gent del poble després d’un encertat treball de restauració.

Castell de Verdú

Per sota d’aquesta sala hi ha el probable celler, acabat en una volta de canó i per damunt d’aquestes dues estances, una gran sala gòtica, al nord de la qual s’adossa una torre de planta quadrangular, anomenada Torre Escapçada. És una torre de planta quadrangular construïda com a contrafort, quan el castell es va transformar en la casa-palau dels abats de Poblet, ja que que tendia a obrir-se a causa de la pressió dels arcs de la sala Gòtica.

Castell de Verdú

El castell es troba emplaçat gairebé als peus de l’església parroquial de Santa Maria de Verdú (1265) que serà el nostre següent punt de visita. Aquest edifici ha estat transformat per un seguit de reformes i ampliacions. Només la portalada és romànica. El perfil de l’església està rematat per un campanar de planta quadrada situat al lateral esquerre de la portalada principal.

Santa Maria de Verdú

Entrem per una porta secundària, i ens trobem amb la nau central és coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. Las naus laterals estan cobertes per voltes de creueria. La comunicació entre la nau central i les laterals es realitza mitjançant uns arcs lleugerament apuntats.

Santa Maria de Verdú

L’altar major és recte i la representació d’un sant enterrament en pedra presideix la part baixa. Està presidit per una talla barroca de Santa Maria de l’Assumpta, obra de Andreu Pi que quedà molt malmesa a la revolta i es restaurà l’any 1946. A sota hi ha una representació del Sant Enterrament, amb Crist jacent i els personatges de Sant Josep d’Arimatea, Maria, dona de Cleofàs, la verge Maria, Maria, Maria Magdalena i Nicodem al voltant. Realitzat cap al segle XVI- XVII, fou trobat sota l’enllosat de l’altar major el 1790. 

Santa Maria de Verdú

Les entrades a l’església són d’estils força diferents. L’entrada principal és romànica amb un rosetó gòtic a sobre. La porta lateral és d’estil renaixentista.

Santa Maria de Verdú

La imatge que més crida l’atenció és la que està ubicada a la nau lateral esquerra, hi ha la imatge gòtica de la representació de l’Arbre de Jessé amb la Verge al capdamunt. És una talla de fusta policromada del segle XVII, realitzada per August Pujol i els daurats van ser fets el 1631 per Gregori Ferrer.

Santa Maria de Verdú
Sortint ja de l’esglèsia seguim pels carrers medievals de la vila fins arribar a l’esglèsia de Sant Pere Claver, patró del poble. Sant Pere Claver va néixer a Verdú l’any 1580 just al lloc on actualment s’aixeca l’església que duu el seu nom. Sant Pere Claver va predicar l’evangeli i va donar la seva vida entre els negres deportats d’Àfrica cap a Amèrica llatina, i va morir a Cartagena d’Índies l’any 1654.

Sant Pere Claver

L’interior d’aquesta església és de nau única i té una planta força irregular. A la part posterior de l’església hi ha les estances pertanyents a una residència d’avis i també hi ha dependències per acollir als peregrins del camí ignasià.

Poc ens queda per acabar la visita guiada, i ho fem dirigint-nos cap a l’ajuntament. Per fer-ho hem d’atravessar la Muralla i ho fem pel portal de la Plaça Major (s.XIII).

Muralla de Verdú

Amb aquest passeig tornem a la Plaça Major i ens plantem davant de l’Ajuntament (s.XVI), un edifici noble de pedra vista amb muntants, llindes i cantoneres de pedra tallada. La seva porta d’accés és definida en un arc carpanell, coronat per un gran escut de la vila de Verdú (1792). Té una façana amb una distribució totalment simètrica, amb dues finestres paral·leles que emmarquen la porta principal, al primer pis hi ha dos balcons i a la part de les golfes hi ha finestretes simètricament situades. Al soterrani hi havia tingut la presó.

Ajuntament de Verdú

I amb aquesta volteta, diem adéu a Verdú, vila amb molta importància durant l’edat que va estar tutelada pel monestir de Poblet i que de ben segur tornarà a sortir en posteriors articles.

Plaça Major de Verdú

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *