Sofia, la ciutat amb 7.000 anys d’història

Sofia. Amb accent sobre la ‘o’ si vols pronunciar-ho bé.

Nascuda abans que Roma, París o Londres. Lloc d’assentaments grec i romà, conquistada pels macedonis, huns i otomans. Després d’Atenes, Sofia és la capital més antiga d’Europa. 7.000 anys d’història assentada en un lloc amb influències de diferents cultures fet que es fa evident en el seu casc històric.

On podem trobar en un radi inferior a 500 metres, una mesquita otomana, davant d’un edifici tipus soviètic, al costat d’una esglèsia ortodoxa que es veina d’un palauet barroc d’art centreuropeu? A Sofia!

Primera impressió

Arribem a quarts de sis del matí a l’estació d’autobusos. Venim de Bucarest, un altre país, un altre rotllo. No hi ha ningú pels carrers. Una avinguda llarga, empedrada i tota recta, ens acompanya fins al centre de la ciutat. Casinos oberts i gossos sueltos pel carrer que no s’inmuten quan passem pel seu costat.

La primera impressió que tinc, és que em trobo en una ciutat freda i distant. Els edificis que ens acompanyen per aquest primer passeig són els clàssics blocs grisos de la Unió Soviètica que donen una visió molt aburrida. Un tranvía va en paral·lel amb nosaltres. Recuperem aquest mitjà de transport que ens agrada tant. Aquest cop els vagons tornen a tenir molts i molts kilòmetres de circulació.

Arribem després d’un quart d’hora llarg caminant a l’estació de metro de Serdika, un bon punt d’inici per a visitar la ciutat i, on apreciem, que la ciutat s’ha anat descobrint escarbada a escarbada.

Serdika, dels tracis als romans

Serdika o Serdnopolis va ser una ciutat fundada al s.II aC per la tribu tracia serdi que es van assentar aquí, al costat de les aigües termals que hi ha.

Al ser conquerida pels romans (s.I dC) l’emperador Marco Ulpio Trajano va canviar el nom de la ciutat a Ulpia Serdica en el seu honor. Degut a la seva posició estratègica i als manantials d’aigues minerals, la va convertir en seu administrativa de la regió. També va ser la ciutat preferida de l’emperador Constantí (306-337) i es on es va decidir que Constantinopla fós la capital de l’Imperi romà d’Orient.

Aquestes restes es van trobar entre l’any 2010 i 2012 durant la modernització del metro de la ciutat. Entre ells podem trobar, l’antiga porta de la muralla de la ciutat.

Sveti Georgi, l’edifici romà més antic

L’esglèsia d’Sveti Georgi (Ротонда „Свети Георги“ ) o esglèsia de Sant Jordi, és un temple del segle IV en forma de rotonda i construïda amb maó vermell. Va ser construït pels romans i es considerat l’edifici més antic conservat de Sofia.

Sophia, transcripció fonètica al llatí de la paraula grega sabiduría.

Molt aprop d’aquesta estació-museu podem trobar una enorme columna amb la horrible estatua de Santa Sofia. Aquesta estatua es del 2000 i ocupa l’espai on hi havia l’estatua de Lenin (1966-91). Santa Sofia està decorada amb una corona (símbol de poder), una garlanda (símbol de fama) i un mússol (símbol de sabiduria). Personalment la vaig trobar horrible i fora d’època.

En aquest punt, i com apuntava en la introducció, tenim varis monuments en un radi inferior a 500 metres. Contraposats tots ells que posa de manifest l’enorme riquesa cultural i històrica de la ciutat.

Just davant de l’estatua tenim l’esglèsia de Sveta Petka Samardzhiiska (s.XVI) . Una petita esglèsia d’una sola nau amb parets d’1 metre d’amplada de maó i pedra. Es va descobrir en unes excavacions després de la Segona Guerra Mundial. L’heroi nacional Vasil Levski (1837-73) és enterrat aquí.

Catedral Sveta-Nedelya

La catedral de Sveta-Nedelya (Света Неделя) o Santo Domingo és una de les catedrals ortodoxes de la ciutat. Es diu que es va construir al segle X però al llarg del temps, va tenir moltes destruccions, fet que va fer que s’enderroqués i es reconstruís tal i com la veiem ara entre el 1856 i el 1863.

Banya Bashi, marca otomana.

La mesquita de Banya Bashi (Баня баши джамия) va ser construida pels otomans al 1576. El nom, traduit del turc, vol dir “molts banys” al estar rodejat dels antics manantials d’aigua mineral termal.

Actualment, és utilitzada per la comunitat musulmana de Sofia i és la única mesquita en funcionament de la ciutat.

Sofia, ciutat d’aigues minerals

Com hem esmentat anteriorment, els tracis i els romans, van trobar interessant l’assentament de la ciutat aquí per ser una zona amb aigües minerals i termals.

Avui en dia, les fonts d’aigua termal, segueixen brollant en el bell mig de la ciutat. Curiòs exemple ho trobem en una vintena de fonts, on els habitants de Sofia omplen ampolles i ampolles d’aigua a diari amb la creencia de que les aigües tenen propietats curatives. En primera persona vaig comprobar, al fer un bon glop, que l’aigua surt molt i molt calenta i penso que potser no va ser adequat fer aquesta hidratació amb 30 graus al carrer…

I com no, Sofia té el seus banys minerals (Централна минерална баня). Amb un imponent edifici del segle XX, però amb arquitectura del XIX, aquests banys van obrir el 1913 i van tancar al 1986. Actualment s’estan restaurant per tornar a ser útils per la ciutat.

Esglèsia de San Nicolau

L’esglèsia de Sant Nicolau el miraculòs  (църква “Св. Николай Чудотворец”) o l’esglèsia rusa, com la conèixen ells. És un temple ortodox construit sobre de la mesquita de Saray que va ser destruida el 1882 després de la lliberació pels russos dels otomans. Inspirada en les esglèsies moscovites del segle XVII, es va construir entre el 1907 i el 1914.

Està molt aprop de la gran catedral russa i es van construir casi alhora amb la supervisió dels arquitectes d’aquella catedral. Va ser batejada amb honor al zar regnant en aquelles èpoques, Nicolau II.

Alexander Nevsky, la postal perfecta

I….quan ens pensàvem que ho haviem vist tot. Apareix davant nostre, la gran meravella de Sofia. La estampa perfecta per a qualsevol postal: la catedral d’Alexandrer Nevsky (Свети Александър Невски). Construida entre el 1882 i el 1912.

La foto queda bé des de qualsevol angle. És una de les catedrals ortodoxes més grans del món. 72 metres de llarg, 42 d’ample i 52 d’alt i, atenció, hi caben 10.000 persones!

Va ser una pena arribar cinc minuts més tard del tancament i no poder apreciar-la de dins.

Es va construir en honor als soldats rusos que vàren morir en la guerra de lliberació de Bulgaria de l’Imperi Otomà (1877-78). Dissenyada per arquitectes russos amb estil neobizantí, la última moda que hi havia per Rússia en aquella època.

El nom de la catedral és curiòs. Honora a un gobernant rus (1220-1263) que va ser una figura clau per la defensa del cristianisme ortodox davant dels catòlics. Per la Primera Guerra Mundial, al estar en bàndols oposats, la catedral va canviar provisionalment de nom a San Cirili i San Metodio, els inventors de l’alfabet que utilitzen.

Vitosha, les rambles sofianes.

Com a altres llocs d’interès, destacaria el Bulevar Vitosha, que és el carrer principal de botigues de Sofia. En una banda d’aquest Bulevar hi tenim el Palau de la Justicia (Съдебна, 1926) i en l’altre, molt al fons, podem veure-hi Vitosha, la muntanya que dóna nom a aquest carrer.

Teatre Nacional Ivan Vazov

El Teatre Nacional Ivan Vazov (Народен театър „Иван Вазов“) és el teatre més antic i important de Bulgaria. Es va fundar el 1904 i porta el nom d’un escriptor. Es va construir amb estil neoclàssic i es va inaugurar el 1907. Una de les façanes la té orientada als jardins de la ciutat on podem gaudir de les seves fonts:

A l’altre façana, la principal, té un frontó on hi podem observar un relleu d’Apolo rodejat de muses i a cada costat de la façana dues torres amb dos trompetistes sobre quàdrigues.

Pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, va quedar bastant malmés. Tot i així es va reconstruir al 1945 i al 2006 es va restaurar tal i com el podem gaudir ara.

Free Sofia Tour

Per acabar, només recordar que vam gaudir de la ciutat gràcies a la gent de Free Sofia Tour i sobretot d’en Nikola que part de l’explicació que dóno pertany a la seva gran exposició.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *