Plovdiv, la ciutat més antiga d’Europa

Plovdiv? What’s that?

Plovdiv, la ciutat més antiga d’Europa. Bé…suposo que us ha passat com a mi i no sabeu ni ubicar-ho en el mapa. Doncs anem a conèixer una miqueta més sobre aquesta joia balcànica.

Amb 350.000 habitants és la segona ciutat de Bulgaria, després de Sofia. A dos hores i escaig de la capital i amb bona comunicació de transport públic (un bus cada hora per uns 7 euros). Assentada en la regió històrica de Tràcia (nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d’Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale), banyada pel riu Maritsa i ubicada en mig de set turons que li donen el sobrenom de “la ciutat dels set turons”. Tot representat en el seu escut d’armes:

Escut d'En búlgar, Пловдив, del grec antic Filipòpolis, "Φιλιππούπολις"

El mot Plovdiv provè d’una paraula eslava que deriva del mot traci Pulpudeva (Pulpu=Filip; deva=ciutat) que es va deformar a Plavdin i finalment, al segle XV, Plovdiv. El nom de la ciutat ha anat variant, depenent del poble que hi residia. Actualment manté el nom que li van donar els macedonis en honor al rei Felip.

La ciutat més antiga d’Europa? o del món?

La història de Plovdiv es remunta al 6.000 aC, en el període micènic, on els Kendrisas es van assentar aquí. Mooooooolt abans que Atenes o Roma (si amics, hi havia vida abans d’Atenes), fet que la converteix en la ciutat que ha estat habitada durant més temps d’Europa.

El dubte, que costarà molt de demostrar, és si també ho és del món. Candidatura que comparteixen amb les ciutats d’Alepo i Damasc (Siria), Jericó (Cisjordània) i Biblios i Beirut (Líban).

En aquesta població hi van viure els pobles tracis, macedonis, romans, bizantins i otomans. Tots ells deixant la seva marca, el seu segell que encara perdura. Vuit mil anys donen per a molt i més en plena zona de trànsit entre Occident i Orient (per cert, a 5 hores en autobús d’Istambul).

Escapada des de Sofia

En una clàssica tertúlia d’hora d’esmorzar va sortir el nom de Plovdiv. La persona que m’ho va aconsellar mai falla. Ha trepitjat món i sap el què és autèntic i el que és artificial. Plovdiv forma part del primer grup.

El nom de Plovdiv estava escrit a la llibreta de viatge, el quan i el com faltaven per definir.

El dia que vam passar a Sofia vam conèixer a dues persones búlgares, primer en Nikola i després a l’Anna, que els dos ens van dir que era sens dubte, la seva ciutat favorita. Ja no hi havia cap dubte ni excusa, calia ser a les 8am a l’estació d’autobusos de Sofia, per fer dues hores de viatge i dedicar el dia a assaborir aquesta ciutat que tothom elogia! I això vàrem fer!

Trimontium, la Plovdiv romana

Quan els romans van pendre control d’aquesta àrea, la ciutat es va passar a anomenar amb el nom llatí Trimotium (provè de tres turons) i es conserva un text de Gaius Plinius Secundus (segle I) on l’anomena així.  Sembla ser que Plovdiv (o Trimotium) va ser una gran ciutat en l’imperi romà d’Orient.

El pas de d’aquesta civilització queda descobert per la signatura que tenen alguns edificis. Degut a les guerres i al pas del temps, no podem gaudir de tota l’arquitectura que deuria lluir aquesta ciutat però si que en tenim un petit tastet.

El primer que vam poder visitar van ser les ruines de l’enorme estadi romà. Després de les obres del 2012, podem veure una part de l’extrem d’aquest estadi que queda situat sota del passeig peatonal de la part comercial de la ciutat. Pel meu gust, la restauració ha estat feta amb molta gràcia mostrant una mescla d’antiguitat i modernitat, d’enllaç entre el segle I i el segle XXI. El resultat és aquest:

Just al costat tenim una maqueta on ens podem fer una idea de les dimensions d’aquest estadi. Segons les troballes arqueològiques, aquest era d’una mida “mitjana”, molt més petit que el de Roma, però més gran que el d’altres ciutats:

La segona gran mostra de la Plovdiv romana, és amb l’antic anfiteatre construit al segle II dC per l’emperador Trajano. Construit per uns 7.000 espectadors asseguts. Amb planta semicircular d’uns 80 metres de diàmetre, podem observar clarament tant les grades com l’escenari.

Les grades, com era habitual, queden excavades en un turonet aprofitant la seva pendent. 28 files concèntriques de seients de marbre dividits en dos nivells per un passadís.

El teló que tanca i decora l’escenari consta de tres pisos i consisteix en un mur aguantat per columnes i rematat per frontons triangulars (dels quals només podem contemplar-ne un). Al primer pis, hi tenim uns nínxols i petites columnes jòniques. Al segon, és guarnit amb columnes corinties.

La seva acústica i la seva singular ubicació, permet a la ciutat tenir un lloc excel·lent per fer concert i representacions teatrals a l’estiu. Va ser restaurat i ara se’ns presenta com el teatre millor conservat dels Balcans.

A part d’aquestes dues perles, hi ha ruines del fòrum romà i del Odèon (edifici cobert destinat a competicions de cant) que encara estan sotmeses a obres d’excavació i restauració i no hem pogut gaudir en el nostre viatge flash.

Els set turons

Igual que Roma, Plovdiv es va assentar en set turons dels quals avui només en queden sis ja que un dels es va adoquinar per formar l’eix comercial de la ciutat. Sobre tres dels seis restants, hi tenim el casc antic de la ciutat. Uns bonics carrers empedrats en les que trobem un bon nombre de cases nobles i mansions fetes pels habitants més rics de la ciutat al segle XIX.

Eumolpias i les seves ruines

Un dels punts més alts de la ciutat és Eumolpias, on podem contemplar tota l’extensió de la ciutat.

A més, podem assaborir les ruines disperses que es concentren en aquest turó. Aquí va ser on el 5.000 aC es va assentar el poble traci.

Kapana, el barri artístic

Kapana és el barri artístic de la ciutat on passa una cosa mooooolt curiosa i impensable a Espanya: hi ha més galeries d’art que restaurants! Per aquest motiu molts artistes resideixen i treballen en aquest barri.

El seu nom significa “trampa” i es va posar pels enrrevessats carrers que el formen. Personalment, no hi estic gens d’acord! Encara que veient com d’ordenats estan tots els carrers a Bulgaria potser si que això és un desordre per ells!

La majoria de cases són d’estil vienès i de principis del segle XX. Aquest barri va patir un greu incendi i l’ajuntament, per tal de restaurar-lo, va oferir als artistes residir-hi gratuitament a canvi que féssin projectes artístics pel barri. Avui tenim una gran mostra d’art urbà gràcies a aquesta bona iniciativa de l’ajuntament de l’època.

Un altre exemple el podem trobar en una de les cases més populars, la casa Lamartine (1829), en honor al poeta francès Alphonse de Lamartine que hi va passar-hi l’estiu del 1833.

Lamartine's House

Els segell otomà

Un altre poble que també va viure a la ciutat va ser el poble otomà. El barri de Kapana va ser el cor de la seva ciutat, testimoni del qual encara hi tenim encara la mesquita de Dzhumaya, la més gran de les 50 que hi havia en aquella època.

Va ser construida al 1363 durant el regnat del sultà Murad I, encara que al segle XV va reconstruir-se com la que podem contemplar actualment. Es diu que és la més antiga construida pels otomans a Europa. Té la peculiaritat que té el minaret sortint de l’interior de l’edifici.

Capital Europea de la Cultura 2019

Plovdiv està donant un salt qualitatiu. Penso que en els propers anys serà un destí turístic (pels amants de la història i la cultura) emergent. La seva restauració, segons el meu parer, està essent excel·lent. S’està traçant una línea molt bona fent conviure història amb segle XXI.

El Consell i el Parlament europeu saben el bon projecte de la ciutat i l’han declarat Capital Europea de la Cultura 2019. Això ha fet accelerar i multiplicar tots els projectes de rehabilitació, restauració i promoció de la ciutat per tal de posar en el mapa cultural europeu aquesta ciutat, que com apuntava en la primera capçalera…ben pocs coneixem.

Free Plovdiv Tour

Per acabar, només recordar que vam gaudir de la ciutat gràcies a la gent de Free Plovdiv Tour i sobretot d’en Velis que part de l’explicació que dóno pertany a la seva gran exposició.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *