Ciutadilla: el Castell que dóna forma a la serra

Ciutadilla

Sortint de Tàrrega en direcció a Montblanc, a dalt d’un cim i amb poc més de 200 habitants, ens dirigim cap a Ciutadilla, un altre petit municipi històric de l’Urgell. Ubicat dins de la vall del riu Corb el poble està situat a 515 metres d’altitud, on la poderosa silueta del castell marca la inconfusible imatge de la serra, des de la qual es dominen els horitzons oberts de l’Urgell i la Segarra.

IMG_20180331_125811_589

El paisatge trancorre en mig de conreus de cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos que inviten a passejar tot resseguint-ne els camins. Anem pujant per la carretera d’accès al poble i sense donar-me compte ja sóc al nucli urbà on em sorprèn la tranquilitat i l’aire que té aquest petit poble.

El seu nom prove de la forma dialectal ciutadella, que significa baluard, element de fortificació. El testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla, ens dóna el 1165 les primeres referències escrites d’aquest poble; del s.XIII es tenen dades dels plets entre els senyors de Ciutadilla i de Nalec pels drets sobre les aigües del Corb.

El 1358 s’esmenta Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla i el mateix llinatge va unit a aquesta senyoria fins a les acaballes del s.XVII. Ramon de Guimerà va tenir un paper destacat per la part catalana en la guerra dels Segadors i com a interlocutor per tractar amb França.

 L’any 1702 té el domini de Ciutadilla Josep de Meca-Caçador per part de la seva muller, una Guimerà, i esdevé marquès de Ciutadilla. El marquesat, tot i els canvis de titular, encara subsisteix.

Només passejar una mica ja et topes amb l’esglèsia parroquial de Sant Miquel (s.XVII) on consta en un document de Benet d’Oluja del 1165 que anteriorment n’hi havia una de primitiva dedicada a Santa Maria. No es coneix la cronologia del canvi d’advocació.

IMG_20180331_130916_068

La façana i el campanar són fruit d’una remodelació del segle XVIII i al interior no hi puc accedir per estar tancat. Em queda pendent aquesta visita on hi ha el sarcòfag gòtic del s.XVI de la família dels Guimerà, les dues capelles laterals, el terra enllosat i les rosasses que donen llum a l’interior.

La visita segueix amb el Castell que apareix esmentat per primer cop al 1029 i ja estava en domini senyorial dels Guimerà, que el retingueren fins el 1665, en què passà als Cardona. Fou en el periode de la possessio dels Guimerà quan es bastiren practicament totes les edificacions del castell, ara en estat de progressiu enrunament.

IMG_20180331_131019_474

Ubicat en el cim d’un turó al costat de la vila, el castell, tot i haver estat profundament reformat el segle XVI, mantingué a l’exterior l’originària estructurta de fortalesa i bona part dels seus paraments i àmbits interiors responen a empentes constructives medievals. Posseïa un doble recinte emmurallat, més tosc l’exterior, davant del fossat, i de carreuada grossa l’interior, amb espitlleres a la part baixa i amples obertures amb llinda i trencaaigües, avui tapiades, encimbellades per merlets al coronament, que correspondria a la reforma cinc-centista aixecada sobre els nivells inferiors d’època medieval. També segueix auqest esquema l’única de les torres conservades, de l’homenatge, que enlaira, sobre fonaments antics, els seus cossos superiors amb obertures motllurades.

IMG_20180331_140117_800

La fortalesa conforma un recinte quadrangular amb edificacions disposades al voltant d’un pati trapezoïdal, que manifesten igualment les diferents fases de construcció. La majoria de reformes van ser al llarg de la baixa Edat Mitjana, les intervencions cinc centistes, tot i que només foren parcials, resulten especialment significatives. Primerament perquè determinaren la convivència, amb caràcter ornamental, d’elements de la gramàtica clàssica amb d’altres enclosos encara dins la tradició gotitzant. D’altra banda, les actuacions renaixentistes del castell de Ciutadilla s’han d’interpretar en un context més ampli de reformes efectuades en altres castells lleidetans (Arbeca, Albi, Puiggròs, Bellpuig…) durant el segle XVI que potser foren necessàries a causa dels desperfectes causats per la Guerra Civil del segle XV, i que tendiren a dotar de caràcter palacial les velles construccions que no perderen, però, la seva funció militar originària.

El 1702, a l’entorn del castell fou creat el marquesat de Ciutadilla que l’any 1971 pertanyia a la família Sagnier. El castell fou abandonat el 1908, encentant-se aleshores un període de lenta devastació fins fa uns anys en què s’intentà la seva recuperació.

Tal com m’ha passat amb l’esglèsia, no he pogut accedir a la visita per lo que m’he perdut l’interior. El que si que no m’he perdut és l’hora de dinar a un dels restaurants oberts de la vila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *