Andy Warhol al Caixaforum

Avui dissabte dia 30 i a un dia de la data de clausura, ha tocat visitar l’exposició “Andy Warhol, el arte mecánico” presentada per l’Obra Social “La Caixa” al Caixaforum de Bacelona.

Confeso que sóc un fan de la programació cultural de Caixaforum basada en artistes contemporanis (Segle XX i XXI) i no me’n perdo cap. M’ajuden a estructurar les idees que ens han aportat durant la història del art i entendre el perquè de moltes coses i el camí que ha s’ha anat seguint al llarg de la història, i analitzar el que s’està seguint ara mateix.

Andy Warhol: de casa als museus

Andy Warhol? Que en sabem? Doncs era un pintor americà, nascut a Pittsburg l’any 1928, de pares eslovacs i de religió ortodoxa. El considerem important per haver traslladat la quotidianitat als museus. Des de petit tenia la obsessió de ser famós: ser com els artistes, polítics i estrelles del cine que més tard va traslladar al art.

La seva vida fa un salt quan comença a pintar el que més li agradava de la vida. Pinta diners, la seva sopa preferida (llaunes de Campbell)… cosa que va provocar que el públic veiés quelcom diferent i realment nou en el seu art. Coses que no s’havien vist amb anterioritat. Ningú abans havia estat tan ordinari de pintar una llauna de salsa de tomàquet! Us imagineu a Rubens fent-ho?! O Velazquez? Impensable! I així va començar a tenir molts seguidors.

D’aquesta manera, neix el pop art. Un estil que volia representar elements populars i quotidians de manera artística. Llaunes de cervesa, estrelles del cine, polítics, paquets de tabac, senyals de trànsit…comencen a aparèixer a l’art tal i com la gent els coneixia.

M’agrada molt com Warhol explica el concepte d’objecte quotidià. Explica que als Estats Units, els consumidors més rics compren el mateix que els més pobres. Al veure un anunci de TV de Coca-Cola, saps que el President en beu, Liz Taylor en beu, tu en beus….i saps que cap diner del món pot fer que una Coca-Cola sigui millor que un altre. Totes són les mateixes i totes són igual de bones, és igual si la beu el President, Liz Taylor, tu o un homeless. Per tant, aquella Coca-Cola és un objecte quotidià a representar.

Podem considerar el pop art com una resposta al art expressionista abstracte (eo, eo, amics del Caixaforum! A veure quin dia ens presenteu una bona exposició sobre aquest tema, mersiii!), aquest últim treia els objectes quotidians de l’art. Warhol els torna a incorporar. Segons vosaltres Warhol fa un pas enrere? O el fa endavant? Una cita de Warhol, defineix perfectament el seu art:

En el futur, tothom serà famós durant 15 minuts

The Silver Factory

Va tenir tanta demanda que va tenir que contractar ajudants i crear The Silver Factory, el seu llegendari estudi. La seva idea era crear 4000 obres d’art en un dia, però, en realitat, “només” va aconseguir crear-ne 2000 en dos anys (3 per día).

Les seves obres seguien un procés mig manual i mig mecànic. Utilitzava la serigrafia, que era el que estava de moda entre els artistes de després de la Segona Guerra Mundial.

El món Warhol al Caixaforum

Al Caixaforum tenim davant 352 obres de Warhol, vingudes del Andy Warhol Museum (Pittsburgh), Museum of Modern Art (Nova York), Georges Pompidou (Paris) i Tate Modern (Londres) que ens faran endinsar al món underground de Nova York.

autorretrat

El seu Autorretrat (1986) ens dóna la benvinguda a la exposició on ja veiem el que ens vol ensenyar el seu art: tot el que és veu és el que hi ha. Warhol mostra la seva cara, la seva perruca, el seu nas retocat, la seva mirada…és ell, tal com és, i així es mostra. Autorretrat d’un any abans de morir i que el deixa perpetu pel resta de l’eternitat.

El Warhol dissenyador gràfic

Un primer apartat amb els primers dibuixos en la dècada dels cinquanta, quan Warhol començava la seva carrera com a dissenyador gràfic de les revistes Vogue o Glamour i diversos segells discogràfics. A destacar, una tècnica de les que utilitzava: copiar un dibuix quan encara no estava sec amb un altre paper per obtenir una còpia mirall. El rerefons d’aquest recurs és la que veiem en tota l’obra de Warhol.

Dècada dels 60, comença essent l’artista pop per excel·lència. A partir d’aquí comencem a veure el Warhol que tots coneixem i reconeixem.

beforeandafter

Before and After (1961): tros d’un anunci de diari d’un centre d’estètica ampliat. Com la societat vol eliminar les seves imperfeccions per ajustar-se a un estereotip. El mateix Warhol n’és un exemple: es va operar el nas (1957), anava sempre maquillat i duia perruca, una forma de crear el seu personatge.

650Three-Coke-Bottles

Three Coke Bottles (1962): bé que representa la homogeneïtat entre classes socials. Ja hem parlat abans com definia l’objecte quotidià. Aquest quadre n´és un exemple.

gold_marilyn

Gold Marilyn (1962): després del suïcidi de Marily Monroe, Warhol immortalitza la seva imatge sota un fons daurat similar a un icona religiós ortodox, acostant-la a nivell Deu.

IMG_20171230_135524_708

Liz (1963): pintura començada quan Liz Taylor “estaba tan enferma que todo el mundo pensaba que iba a morir”. Finalment va superar la seva malaltia.

Screen Test (1966): original proposta que consisteix en posar una persona dos minuts i mig davant d’una càmera i gravar-lo. Warhol considera que així es pot conèixer com es cada persona. Ens trobem amb personatges americans de la època i a un Salvador Dalí que no deixa d’interpretar el seu personatge.

mao

Mao (1973): obra molt significativa realitzada a partir de la visita de Richard Nixon a China. Mao, líder comunista xinés, va ser un enemic de la llibertat d’expressió. De forma paradògica, amb la obra de Warhol, Mao es converteix en protagonista d’un homenatge a la llibertat artística, capitalisme (es vénen moltíssimes còpies) i esperit de valors americans.

IMG_20171230_135626_669

El personatge Warhol

A partir d’aquí, l’exposició es desvia seguint amb les obres que van precedir el seu intentat d’assassinat al 1968. Warhol canvia la seva estratègia creativa i es converteix ell mateix en un personatge. Canvia d’estudi i es converteix en empresari. Entre les obres que es poden veure, destaco:

IMG_20171230_142245_058

Skull (1976) és un recordatori artístic a la mortalitat, representant el naixement (ombra d’un bebe) i la mort (calavera somrient).

IMG_20171230_142638_159

Gun (1981) on fa esment a la pistola que va utilitzar Valerie Solanas per intentar assassinar-lo.

Warhol ens obra una nova finestra artística. Qualsevol objecte fabricat que comuniqui una idea, pot ser considerat una obra d’art? Que es algo bonic? Els objectes que produeix un artista son bells gràcies a la idealització que contenen. Lo veritablement bonic és la idea introduïda dins de l’objecte real i quotidià. Esperant la propera…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *